EIXIR ÉXIT

…és de la pròpia tradició i

del propi paisatge d’on han d’eixir els estímuls creatius tant de vida com a l’hora de pintar…

…és la sensació de

no eixir d’aquell món només llunyà en aparença. A Marràqueix, el que veia em traslladava als paisatges de la infància, a d’altres primaveres perdudes; ara m’adone que aquests mesos marroquins em transformen dia a dia la visió del que tinc davant.

Res no és com ho vaig

deixar en marxar de viatge, tot ho trobe distint sense haver canviat, tot és nou sense resultar-me estrany. No són diferents les persones, ni els objectes, ni la casa, ni aquesta vella vall on visc; sóc jo qui mira amb uns altres ulls i descobreix el que abans m’era amagat. Sóc jo qui ara és un altre…