Capítol 39 – MALALT D’ART

Reflexió

Després, d’alt del cim
giro la testa per esfilagarsar
la meva llarga tasca
resseguint amb el dit el meu camí de l’art
rebuscant la corrua de viaranys
d’obres fetes mai oblidades.
La visió, m’esperona encara més
a regir noves cimes, i a treballar
nous paisatges no conquerits,
a l’aguait de no ensopegar en dissorts avencs
i sempre arribar més lluny del que em depara el futur.

Martí Rom
Barcelona, 29 de maig de 2010

2015 Sala Enc@nt@rt. Barcelona

MALALT D’ART
( ÍNTIM I PERSONAL )

Aquesta exposició és un recull i selecció d’obres realitzades durant un període d’anys i diferents èpoques i espais físics i anímics; durant i després de llargs recorreguts i visites a metges i hospitals, que han afectat el meu esser i la meva psique i causà alteracions al meu cos.

Són obres de petit format, espontànies, però no per això deixen d’esser importants i de vàlua emocional, pensades meticulosament en el meu interior cognitiu més privat. Per això considero aquesta exposició de dibuixos i collages la més íntima i personal realitzada fins ara, on despullo els meus pensaments i angoixes per ensenyar una part important de la meva vida, què és per a mi la vida i poder seguir vivint, així com altres alienes a la meva persona però que ens envolten.

És tan íntima que està feta amb sang, pell pròpia, trossos de gases, esparadraps, tiretes, apòsits post diàlisi, papers reciclats que han tocat el meu cos, que he portat, i representen escenes quotidianes, pensaments en llocs d’espera, zones de transició del meu dia a dia, del meu viure. No per això son obres tristes, el resultat és l’inrevés, són obres alegres, plenes de colors i de vida, doncs l’important no són les dificultats, per on transitem, si no per a on anem, i sobretot poder arribar.
Tot plegat és un cant a la vida, a la il·lusió i a l’esperança en un nou futur llarg i esplendorós.

Martí Rom
Barcelona, 20-03-2015
Dia de l’eclipsi de sol