FOC COGNITIU / MÍnIM

2018 Espai 30 La Sagrera Barcelona.

2019 Sala Ronda Barcelona.

FOC COGNITIU

(del objet trouvé a la performance i fins a l’escultura).

Acció íntima d’iniciació a l’art. Acció com epifania a l’art i al seu món a partir dels elements:

El foc, adjuvant la matèria per crear noves obres.

El tallar els cabells, com a símbol d’espiritualitat i de ritual.

La pluja de pols blanca com a referència d’inici i de depuració vers la reflexió abans de crear l’obra d’art, com l’espai de la tela en blanc abans de pintar.

L’exposició consta d’un recull d’onze fotografies impreses sobre tela amb bastidor de 50 x 50 cm realitzades al 1982.

Quan em van confirmar l’exposició a la Sala Ronda Barcelona, vaig recuperar l’antiga acció “Foc Cognitiu”, que ha romàs dins d’un calaix i que poca gent l’havia vist. És un bon motiu per ensenyar-la públicament. La idea em va il·lusionar i em va semblar perfecta, a part de mostrar l’acció, és un referent dels meus inicis en el món de la performance. També “la fàbrica” a on es va realitzar, és ara un record històric del barri de La Sagrera tant com la seva evolució i la desaparició dels edificis industrials.

Al començar a positivar i imprimir les fotografies vaig quedar colpit al veure de nou el treball doncs amb el temps havia oblidat detalls de l’acció: al voltant d’un objecte trobat (màscara) que restava abandonada al terra de la fàbrica i que durant l’acció vaig col·locar subjectada a una columna, a la meva alçada. Aquest objecte trobat es va transformar en escultura i a partir d’aquí em vaig interrelacionar creant un diàleg entre els dos, jo i l’obra que estava en front meu, l’anomenada “Alter ego”.

Ara, 36 anys més tard, recordo que vaig començar amb “objet trouvé” per les platges i barrancs de Mont-roig, després fent “environaments” i “performances”, per continuar alternant amb l’escultura.

Aquests últims anys, a partir de 2010, en temps de crisi, he fet una sèrie d’escultures anomenades “MiniM” on he representat amb poc material obres dibuixades a l’espai amb varilles de ferro i al cim col·locant la peça escultòrica, elevada del terra, i ara me’n adono que aquest llarg camí artístic és com una gran el·lipsi que em fa retrobar l’idea primigènia i no estic tan lluny dels meus inicis, doncs hi ha una semblança mental entre l’origen “Foc Cognitiu” i les escultures de la sèrie “MiniM”.

Martí Rom

GALERIA RONDA. BARCELONA

En primer lloc voldria agrair a la galeria ronda Barcelona, els amics i persones presents, i al mateix Marti Rom l’oportunitat de poder presentar l’exposició.

Vull dir que amb el Marti Rom ens coneixem de molts any, però això no es una barrera per poder fer una mica d’anàlisis de la seva obra, mes aviat tot el contrari, em dona mes coneixement.

L’artista que tenim exposat aquí no es pot presentar exclusivament com escultor, es evident amb l’exposició que ens mostra, ell es un tot terreny.

De fet el coneguí mes a fons quan junts vàrem participar el any 1979 en els festivals de Performance de Lyon, amb la invitació dels organitzadors i un altre participant il·lustre com Volf Vostell.

Recordo que allà feia una acció el Marti Rom, en deia “In Memoriam” en fort contingut ideològic i jo en feia un altre sobre la roda de bicicleta de Marcel Duchamp.

Així doncs ell es mou bàsicament en la escultura però també en les dos dimensions de la pintura i el collage i també en l’acció conceptualista, encara que el volum fet en ferro seria la seva opció preferida crec jo.

Voldria situar aquesta exposició en el context de la seva obra general i comentar tot plegat.

Seguim en la escultura, després tornarem per els altres camins.

La escultura es una forma d’expressió que te un concepte de fons molt clar dins de l’art que es la transformació, aquest concepte es molt important, es comú denominador en l’art en general, una frase-idea de Vostell es: “l’art es transformació”.
La transformació no nomes es produeix com a canvi d’un material en el seu estat físic, com per exemple el bronze o la transformació d’un tros de fusta, de pedra o marbre en una figura, sinó en el cas que estem tractant, es la unió de diferents objectes o elements que en principi no estan pensats per fer aquella escultura però l’ull de l’artista i el seu dot d’observació fan que units aquests elements tinguin un altre significat i això aplicat al treball del Marti Rom ens fa arribar al seu llenguatge propi, primer la gramàtica, després l’anàlisi morfològic i finalment l’expressió sintàctica, fen un símil amb el llenguatge verbal o escrit, naturalment també passa amb les altres tècniques expressives que utilitza.

Em parlat de Vostell però hi ha un altre referent important o encara mes en l’obra del Marti Rom , que està mes ficat en el sediment de la psico-consciencia, que es Mont-Roig i en Mont-Roig, Joan Miró.

L’objet- trouvé a la platge o en un altre lloc, les seves trobades de molt jove amb Miró a Mont-Roig, amb l’idea base de l’objet-trouvé i altres conceptes Mironians de la natura i dels personatges no sacralitzats que toquen de peus a terra.

Així doncs o aprofita tot, tots aquest elements i objectes juxtaposats els fa servir pels seus interessos expressius amb certa influencia conceptualista que li dona un enriquiment del seu llenguatge i la seva obra.

Els objectes trobats en que treballa, units desencadenen un fer pensar directa amb diferents interpretacions segons l’espectador i això si ho analitzem, crec que te a veure amb l’obre de Freud “l’acudit i la relació amb l’inconscient”, o “ l’acudit i la relació amb l’inconscient”. L’estudi de Freud ens diu que l’ associassio d’elements dispars o un element que no te res a veure en la narrativa, es el que desencadena el fer riure, en el cas d’obra que en general estem comentant desencadena el fer pensar, un dels elements basics de l’art.
Les peces escultòriques que tenim, aquests mínims fan pensar en uns personatges Mironians de Mont-Roig i que toquen de peus a terra o estan en contacte amb la terra, les pedres, la sorra, podrien estar en el seu cas en el mar, la muntanya, el cel, i es una lliçó ven apressa però no repetida sinó transmutada que es el que creiem que ha de fer un artista, transformar tot l’aprenentatge i fer la seva aportació personal.

Les escultures presentades o aquest dibuixos a llapis transcrits en l’espai, no son transcendents però sí espirituals, també irònics doncs l’art necessita també de la ironia i mes en les situacions inserta des en l’actualitat, penso en Boltansky que recupera personatges i objectes que no te res a veure formalment ni de concepte amb el Marti Rom però si que el seu univers poètic el porta a la recuperació del objecte. Aquest objectes que units amb altres defineixen noves lectures, algunes de les vagades amb certes manipulacions del color o de la forma i això el far un escultor singular dins les nostres terres i amb projecció exterior.

Altres formes expressives de treball que utilitza Martí Rom es l’obra plana amb pintures i collages, l’exemple mes proper es l’exposició feta a la primavera passada, on l’escultura lluïa al costat d’obra plana.

A treballat idees d’escultures urbanes aixis com també esculpí-pintures fotogràfiques en equip amb Xavier Deltell company seu en una exposició sobre personatges catalans, mostra feta en aquesta mateixa tardor a la nova sala de Sant Sadurní. També accions com la que tenim exposada aquí a la galeria Ronda o en altres accions diverses que m’ha promès tornar a revisar el material fotogràfic com a document, els exemples de la Farinera, o l’acció de la plaça Catalunya amb les escultures d’allà o l’acció a Lyon en que i fet esment al principi.

Aquí se retrobat amb el “Foc cognitiu”, aquesta seqüencia fotogràfica de la performance re positivada sobre tela també per Deltell.
La fabrica en runes, representació de la depressió moral de llavors que val per l’actual, el “usar y tirar” del capitalisme, una depressió quasi bíblica internacional d’un canvi de paradigma on el nom de la fabrica Nemrod nom bíblic o el seu equivalent, representat amb aquesta mascara que posada en una columna te un diàleg amb el nostra artista, altre cop l’objec-trové posat en una columna encara dreta. La columna vertical i les formes verticals de les escultures; dos temps diferents però temps que tenen a veure i obra artística que encara formalment diferent tenen lligams de estilemes de l’autor i el seu discurs. Son obres performatives hi ha que una es una acció i l’altre depèn de l’acció del dibuix passat al espai, aquest mínim, d’una crisis a vegades mes ètica i moral que material, encara que material també.

Les imatges de l’acció que comencen amb la iniciació expressada amb el tall de cabells després es canalitza en una visió personal sobre l’art contemporani internacional amb al·lusions a: Warhol, F. Bacon, Chillida, Miró, Cy twombly, Vostell o J.Beuys que es la imatge del diàleg amb Nemrod com personatge mític que després es el seu ”alter ego” en la escultura on la mascara esta present.

Com diria Nietzsche: “tot el que es profund estima la disfressa….tot esperit profund te la necessitat d’una mascara” o com deia Foix: “es quan dormo que hi veig clar”. Aplicable a l’obra del Marti Rom seria : Es quan penso en la juxtaposició es quan faig pensar mes clar en els espectadors de la meva obra.

JORDI CERDÀ