DE LA MITOLOGIA DELS SOMNIS A LA REALITAT QUOTIDIANA

Plaer

A res a poc, en tinc prou,
sols un mot, en mou,
la lluïssor dels ulls crítics m’esperona,
la saviesa i la reflexió, em clou,
sols em resta la matèria primigènia
i les mans per fer quelcom nou

M.R.

2021 Passeig de Jaume I i jardins Torre Vella. Salou. Tarragona.

Martí Rom, entre la realitat i el somni

Des dels seus inicis, fa vàries dècades, Martí Rom ha anat evolucionant i explorant noves vies (inclosos bronzes de factura classicista i contingut surreal, performances, instal.la-cions i happenings) fins descobrir una afecció vehement envers la manipulació de la matèria i l’objecte trobat, que ja fa molt temps configura l’essència del seu univers creatiu, i que de fet podríem considerar com la seva mitologia personal.

Des de llavors sempre s’ha mantingut fidel a un mateix nucli substancial en el què conflueixen diferents factors, principalment d’una banda l’esperit primitivista, arrelat a la terra, inspirat en Miró (a qui va conèixer i tractar) dotat d’un ingenuisme fresc i espontani, i de l’altra el mestratge surrealista de Duchamp o Picasso.

Aquestes obres de gran format, al voltant dels dos metres, que presenta al Passeig de Jaume l de Salou i al pati de la Torre Vella, estan realitzades majoritàriament en ferro, però no exclouen altres materials com el cautxú. Hi dominen les tonalitats sòbries del metall rovellat però també hi trobem colors vius que accentuen l’expressivitat en alguns casos. En conjunt posen de manifest l’ampli bagatge, la pluralitat de recursos i l’enginy creatiu de l’artista.

És important destacar que aquestes peces no sorgeixen com a resultat d’un “estil” més o menys definit que es mimetitza constantment sinó que cada una d’elles constitueix el reflex espontani , franc i directe d’un moment mental o anímic concret en el que conflueixen reflexió, sentiment i intuïció.

Es tracta d’un procés en el que matèries diverses i objectes trobats i recuperats del seu destí a la deixalleria, són apropiats per l’artista i transformats en éssers híbrids, antro-pomòrfics o zoomòrfics dotats quasi sempre d’una personalitat i d’una significació al.legòrica concreta. Forma i contingut s’equilibren en aquests personatges de potent presència expressiva que, en una curiosa barreja de poesia, ironia i mite, escenifiquen -tal com refereix el títol de l’exposició- la confrontació de la realitat prosaica i distòpica que als humans sovint ens toca viure amb el món imaginari, creatiu i utòpic dels desitjos i els somnis.

Raquel Medina